Sobre cors trencats…

Treballar amb nens és un luxe d’aquests, dels quals tens cada dia i cada moment que vius amb ells. Va haver-hi una vegada que a classe, una nena de les que porta el somriure tatuat, estava asseguda de braços plegats, i amb una mirada com les que poso jo des de petita a vegades, i per les quals la meva mare sovint em deia: “un duro pels teus pensaments”. Així que em vaig acostar a veure què passava, i la seva companya del costat em va dir: és que li han trencat el cor.

Així amb 5 anys. I amb un cor trencat. El curs anterior un nen volia ser el seu nuvi i aquest any li havia dit que ja no.

I pot ser que us pregunteu, amb 5 anys es pot tenir un cor trencat? De debò?

Sabeu que penso jo… que sí.

Ho he viscut durant aquests anys tant a nivell personal com professional. Us explico.

Em van dir d’un cor trencat un nen amb 6 anys, perquè li agradava una nena de la seva classe, i una altra li ho havia anat a dir. Un nen amb 4 anys, em va dir que ja li havia dit a la seva mare que era el meu nuvi, així que ja ens podíem casar. En una altra ocasió un nen va plorar i va plorar perquè jo li explicava que no ens podíem casar.

Amb 5 anys una nena discutia amb el nen amb el qual s’anava a casar perquè ella li explicava que encara que es casessin ella volia anar a treballar.

I així podria omplir un llibre… pot ser que pensem que per la curta edat no tenen res a veure aquests sentiments als quals puguem tenir en edat adulta, però jo penso que sí.

Penso que el cor se’ns trenca des de molt petits en diverses ocasions, i no sempre pel que entenem per relació amorosa. A vegades es trenca per una pèrdua, una decepció, una traïció, per esperar més del compte, per esperar que et donin el que tu dónes, per donar i rebre de manera desproporcionada, igual que si és perquè els teus pares ja no estan junts, s’ha mort el teu jugador favorit o has perdut a la teva mascota…

Segur que cadascun canviaríem o afegiríem coses a aquesta llista, la qual cosa sí que és cert, és que a vegades el cor fa mal. I d’adults com portem més vida damunt, doncs ens fa més mal, però això no vol dir que de nens no dolgui.

I com aquests dolors no agraden,  no se sol parlar. I quan els tens més et val utilitzar tot el que puguis perquè se’t passi ràpid. I després els poses aquí en aquest costat on no vols recordar, però que està al costat del que et mantenen en alerta perquè no et torni a passar, o per a ajudar-te quan et passi.

M’agradaria que no es llevés importància als més petits, quan es diu, això és cosa de nens, com si per això fos menys important. Igual si des de la infància creguéssim en aquest dolor del cor, i ajudéssim ensenyant estratègies sobre com curar els cors trencats, aconseguiríem que el dolor d’adults  durés menys.

Als 5 anys dol amb la teva vida de 5 i als 40 amb la teva vida de 40. Però que fa mal… fa mal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *