Recipients per a tresors.

Estem en aquesta franja del calendari, en la qual per a alguns acaben les vacances, uns altres les comencen en breu, i depèn del col·lectiu laboral, és possible que encara et quedin un parell de mesos per a poder fer les teves… sigui el que sigui, la segona quinzena d’agost, a més de venir tenyida …

Quan opinar és gratis.

Saber donar la teva opinió i respectar la dels altres em sembla una de les habilitats més importants per a poder anar per la vida. Us podeu imaginar per un moment un món en el qual tots tinguéssim la mateixa opinió sobre qualsevol tema que es pogués parlar? Aquesta diversitat em sembla necessària. I crec …

El racó de la calma.

Fa uns dies vaig tenir la sort de poder assistir a una conferència que realitzaven unides la Associació Asperger-TEA del Camp de Tarragona “Aspercamp”, juntament amb la Associació Altes Capacitats Athena. La xerrada estava dins del programa de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. Escoltar als professionals d’aquests apartats, em va fascinar, però …

Educar en el “no és no”.

El lema “No és No” està present en les xarxes socials, en pancartes, en boques que ho llancen a l’aire… I sigui pel canal que sigui es pretén el mateix, erradicar les agressions sexuals. Parlo d’educar, perquè és una de tantes habilitats imprescindibles en la vida que no ens vénen donades de sèrie. Més enllà …

Un cafè per emportar.

És possible que alguna vegada hagis demanat un cafè per emportar, i tant dóna si és només, amb llet, tacat, llarg, curt… Normalment t’ho serveixen en un got amb una tapa. A partir d’aquí va sorgir fa uns anys la meva teoria, la del cafè per emportar. Vaig començar a pensar en l’essència i la …

“Con dos cajones”

Sí sí, “con dos cajones”.  Segur que infinitat de vegades heu escoltat l’expressió, “això és de calaix”,  si bé crec que fa uns anys servia bastant sovint… avui sento que no. Perquè sembla ser que els calaixos cada vegada són més i variats, i situacions en les quals abans s’apel·lava al sentit comú, es va …

Només d’anada.

Gairebé no podia veure. Al carrer brillava el sol, però ella vivia en la foscor. Malgrat els ulls unflats va aconseguir obrir la porta. Va demanar a Déu que no grinyolés el pany, i li ho va concedir. Va ajupir el cap i es va posar les ulleres de sol. Va desitjar que les monedes …